AMPA ROSELLA
  AMPA ROSELLA   

La tardor i les festes de Nadal. Proposta de canvi.

Plou, al poble. El matí és un matí de tardor, humit i fresquet. Montserrat està allà, tot i els núvols baixos que la tapen. Els boscos dels voltants tenen un verd molt intens i fosc, ressaltat per la pluja. Aquí i allà algun subtil to de groc, d’algun arbre solitari que vol deixar anar les seves fulles. Els carrers també tenen un to més fort; la pluja ressalta tots els colors, quina meravella! Pels carrers de colors realçats passejo. Algunes parets regalimen de pluja. Veig les ones que forma l’aigua, com onades del mar en petit. I dels terrats cau l’aigua pels embornals. M’hi fixo. N’hi ha de molts tipus. Cadascun deixa anar l’aigua d’una manera. Alguns semblen una cascada, d’altres deixen anar l’aigua a intervals, d’altres en mil gotetes esquitxant-ho tot. No porto paraigües i la pluja em refresca la cara.

 

Penso en els dies que venen, el Nadal, les festes, els reis, el consumisme que ens envolta. Tanco els ulls trasbalsada i per uns segons perdo la calma.

 

M’obligo a obrir-los, respiro fons, deixo que la natura del meu voltant em trobi i em calmo a l’instant.

 

Què m’ha passat? Rumio mentre passejo pels carrers mullats i entre la fina pluja. Aquest any vull fer com la natura, deixar lluir els meus colors, únics, deixar-me rentar per la pluja fresca.

 

Vull fer com els arbres. Deixar anar les fulles, desempallegar-me de les idees i coses que ja no em fan falta i que no em deixen tirar endavant.

 

Vull fer com els embornals que deixen anar l’aigua, trobar el meu equilibri. A la meva manera. No deixar-me enlluernar pel consumisme, per la televisió, pels anuncis cada cop més ben fets i agressius. Aquest any no. Vull deixar que regalimin com la pluja, fent una enorme cascada o en mil gotetes. Fora això!

 

És bonic celebrar i reunir-nos per les festes. Però no penso anar de compres sense una llista del que necessito realment. Això m’ajudarà.

 

Però, i amb els més menuts? I la carta dels reis? No tots els nens i nenes tenen clar què volen, alguns sí. Fem la llista amb ells, ajudem-los. Però no correm a la bústia a agafar l’últim catàleg de propaganda del centre comercial aquell tan conegut i gruixut. Anem a fora, al jardí, a la plaça, al banc del carrer, o passegem pel bosc. Adquirim primer l’estat de repòs i puresa que emmiralla la natura. Respirem fons.

 

—Què et faria il·lusió rebre aquest any?— preguntem-li.

—Què voldries fer junts en família?, on voldries anar?

—Què necessitaries pel proper any?— mirant-lo als ulls.

 

No cal que tot el que demanin siguin coses que haguem de comprar. La majoria d’aquestes coses són innecessàries i després del primer dia de la novetat, ja no hi juguen mai més. De fet, molts ja tenen massa coses. Limitem el pressupost i prioritzem aquells estris útils, creatius, que incentivin la imaginació i siguin duradors. Sovint, el que realment un nen/nena necessita no són tantes joguines, tant consumisme, sinó sobretot la nostra presència conscient i tranquil.la.

 

Preparem-nos, aquest any sí. Siguem capaços de regalar el nostre temps, les nostres idees, la nostra presència, el nostre amor als fills (el tresor més preuat).

 

Gaudim amb ells d’aquestes festes i respirem, passegem i reflexionem. La natura ens ajuda. Deixem-nos posseir per ella. Cada any ens mostra com ho hem de fer, perquè ens ajudi durant tot l’any.

 

Us desitgem a tots unes bones festes, plenes de colors vius, de cascades d’aigua sobrant i de fulles caigudes.

Us hi atreviu?

 

                                                                                      Elena Albertí

                                                                Mare de la Marina de 2on A